HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari
 

Presentació

 

Fa 90 anys que va ésser fundada la Mútua Escolar Blanquerna. El seu mateix naixement, ja fou conseqüència de les dificultats que imposaven unes circumstàncies polítiques gens favorables a la cultura. I com si fos una maledicció del déus, va morir per les mateixes causes, just després de la guerra incivil de 1939.

Les pàgines següents, expliquen de manera resumida la curta i esplendorosa vida d’aquesta incomparable escola, que va néixer el 1924 i va morir escassament quinze anys després, incloent els de la maleïda guerra.

En Ricard Gaju i Casal, fent meravelles i treballant molt, ha furgat on calia i ha aconseguit que aquestes pàgines prenguessin forma i ens expliquessin algunes coses de la història de la nostra Escola que no sabíem o teníem poc clares. Crec que en Gaju mereix el nostre cordial agraïment.

Ara és una bona ocasió per manifestar, encara que sigui minsament, el molt que van fer per tots nosaltres el pares fundadors del Blanquerna, i el seu director, el gran mestre Alexandre Galí i Coll; l’eminent pedagog català.

Xenofon (Ξενοφῶν, Atenes, 430 aC/354 aC), molts anys abans de Crist deia: ..."especialment es castiga el vici de la ingratitud i crudelment es castigat aquell que coneix que pot pagar el benefici rebut i no el paga. Aquest es tingut per un home que no respecta a Déu, ni els seus pares, ni els seus amics, ni a la Pàtria. Tingueu per cert que després de la ingratitud ve la pocavergonya, que és el camí de tot el dolent i lleig." Nosaltres estem lluny de tot això. Procurem conservar el que van ensenyar-nos; servem viu el record dels qui ho van fer.

Donem les gràcies als autors dels escrits que figuren en aquesta web, dient que ha estat possible gracies a Romà Mas i Calvet, Antoni Maria Badia i Margarit, Josep Carner, Jordi Garriga i Puig, Jordi Bonet i Armengol i Ramon Moragas i Badía, entre d’altres.

El Blanquerna (mai diem "la" Blanquerna, tot i tractar-se d’una escola (femení), va néixer fa 90 anys. ¿Durant quants anys en varem ésser alumnes? ¿Quina edat teníem quan els malèvols ignorants que manaven ens la varen clausurar? Ha passat molt de temps des de llavors. Aneu garbellant, i us adonareu que fou molt breu període el que en poguérem ser alumnes, però suficient per marcar-nos en el "respecte, confiança i responsabilitat." Després de tants anys, seguim recordant que vàrem ser alumnes de "la vivent escola de la llibertat". Sembla un miracle, el que ara estiguem reunits recordant-ho, i venturosament emprenguem el camí vers la celebració del centenari al qual potser arribarem amb l’ajuda de la Mare de Déu "Blanquernitissa" *; la que va inspirar a Raimon Llull, i de retruc als pares que batejaren l’escola.

Josep Antoni Martí i Mercadal
President de l'Associació Blanquerna.

Barcelona, desembre de 2014.

* A una esglèsia ortodoxa d'Alacant, es conserva una icona molt antiga d'aquesta Theotokos Blachernitissa, o Mare de Déu de Blanquerna que va tenir el seu primer temple a Constantinoble.

 
   
Pàgina següent