HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

 

A la última Junta General Extraordinària de 22 d'abril de 1993, deiem:

Acabo de rebre la notificació d'UNA MORT ANUNCIADA:

La "Mort jurídica de Blanquerna"

Article publicat al diari "AVUI" el 27 d'abril de 1993

Jordi Garriga i Puig

Acabo de rebre la notificació jurídica d'una mort anunciada: El Tribunal Suprem de Justícia ha desestimat el recurs contenciós administratiu contra el decret expropiatori de l'edifici de la Mútua Escolar Blanquerna, on tants homes i dones de Catalunya que avui tenim més de seixanta anys, rebérem una privilegiada educació.

Ha estat una lluita desigual en la que, de fet, després del final de la guerra civil espanyola de 1936 a 1939, el més dèbil tenia totes les de perdre.

Per a nosaltres ha estat un cop molt fort, ja que preteníem recuperar la propietat de l'edifici construït amb els estalvis dels nostres pares, a les primeries de la dècada dels anys trenta, a la Via Augusta barcelonesa, 140, on des de la seva expropiació per part del Govern Central té la seu l'institut de segon ensenyament, "Menéndez Pelayo".

Tràmits i més tràmits han anat ajornant des de fa anys la resolució que finalment fou adoptada el 5 de febrer proppassat. Data a recordar com a final d'una institució jurídica constituïda el quatre de setembre de 1924. L'acta de constitució fou dictada pel meu pare -Joan Garriga i Massó (1871-1956)- però manuscrita per qui a l'ocasió feia de Secretari: Esteve Monegal i Prats (Fundador de l'empresa de perfumeria Myrurgia). Gairebé set dècades d'història del nostre país.

¡Qui li havia de dir al meu pare -que presidí la constitució d'aquella obra conjunta d'uns pares d'alumnes, i d'uns mestres,... el més gran de tots, el pedagog Alexandre Galí-, que set dècades després, el seu fill Jordi seria qui presidís les exèquies legals de la dissolució d'aquella Institució gloriosa de la pedagogia catalana!..

El 10 de març de 1939, el "Jefe del Servicio Nacional de Primera Enseñanza, Don Romualdo de Toledo" declarà: "Se clausuran /... .../y algunas otras instituciones, como la Escuela Blanquerna, que se distinguió por su actuación antiespañola". Des d 'aleshores un seguit d'injustícies no solament van acabar amb I'Escola, de la qual el cos de professors va ser l'ànima, sinó que l'edifici, que avui és encara admirable mostra d'arquitectura -obra de Jaume Mestres i Fossas-, va ser, de primer, confiscat i després sotmès a una expropiació forçosa. La Junta representant dels mutualistes propietaris no es va poder defensar, ja que pesava sobre d'ells un expedient de responsabilitats polítiques, que els treia tota personalitat civil i, per tant, suposava la impossibilitat de frenar aquell abús de poder. Ni el principi general de jurisprudència que diu: "Allò que és viciós en principi no es pot validar pel transcurs del temps" no ha servit de res. La burocràcia jurídica del "fet acomplit" ha prevalgut.

El somni de molts de nosaltres era, no pas engegar novament l'Escola, sinó constituir amb el producte de la indemnització una fundació per tal de sufragar unes beques que ajudessin a la formació d'educadors com els que necessita el nostre país. Trist despertar!..

Mestre Galí: hem fet tot allò que hem pogut. Hem col·locat una placa a la façana de l'edifici de la Via Augusta, que perpetua l'esperit que vos ens vàreu voler infondre, i que es resumeix en aquestes paraules: "Respecte, confiança, responsabilitat, foren pels pares, mestres i alumnes de Blanquerna, la vivent escola de la llibertat". Hem ajudat a la publicació de la vostra obra completa. Hem promogut que en josep Masaveu escrivís la història de la nostra institució. Indubtablement, l'esperit blanquernià ha presidit obres pedagògiques com el CIC, Virtèlia, Sant Gregori, Escola Blanquerna de Mestres i, fins i tot, jo diria que aquest esperit està present a la sala que el primer Síndic de Greuges -alumne i amic nostre tan estimat- en Frederic Rahola, va voler dedicarIi a l edifici de l'actual Sindicatura.

Molts amics i amigues nostres que ja ens han deixat van tancar els ulls amb l'esperança que un dia es faria justícia. Hi deixaren l'esforç i diners; sabien que la part material del contenciós es podia perdre, perquè tenien molt assumit el sentit de les estrofes de "If", de Kipling -que presideix l'entrada del cèlebre Wimblendon- per tal de recordar a tots els qui vagin a competir, els més elevats sentiments esportius: "Que tant en la vida com en l'esport es guanyen i es perden "sets", però que al final ens espera la gran victòria".

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent