HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

Breu biografia d'Alexandre Galí

 
Pedagog i historiador català, nascut a Camprodon l’11 d’abril de 1886. L'any 1909 - i, sense tenir el títol de mestre - inicià la seva tasca pedagògica a l'Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 dirigí l'Escola Vallparadís, de Terrassa, i el 1915 inicià la seva col·laboració amb Prat de la Riba. Fou secretari general del Consell de Pedagogia, organitzà les Escoles d'Estiu, dirigí els estudis normals de la Mancomunitat, l'Escola Montessori i el «Butlletí dels Mestres». La Dictadura del general Primo de Rivera truncà la seva obra oficial, i llavors creà, amb la col·laboració de mestres i pares, la Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939), on experimentà els mètodes de l'escola activa. Amb la Generalitat, fou nomenat secretari general del Consell de Cultura i el 1937 se li confià la càtedra de metodologia del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1939 fins al 1943 visqué exiliat a Tolosa del Llenguadoc. De retorn a Barcelona, es dedicà a treballs editorials i emprengué la seva tasca d'historiador de la cultura. A partir del 1955 mantingué contactes amb els mestres que procuraven la renovació pedagògica catalana. Fou nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans el 1968. Mori a Barcelona el 29 de maig de 1969.

Publicacions

Mesura objectiva del treball escolar (1928); Per la llengua i per l'escola (1931); Lliçons de llenguatge (1931); Activitat i llibertat en educació (1932); en col·laboració amb la seva esposa Josefa Herrera; Introducció a la gramàtica (volum I (1935); volum II (1937); Rafael d'Amat baró de Maldà (1954); Una hipotètica revolta d'uns mestres hipotètics (1964); Mirades al món actual (1967) i Aportació a l'any Fabra (1968). La seva obra més ambiciosa, fou “Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900‑1936”, i gran part de la seva obra històrica i poètica que ha romàs inèdita.

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent