HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

Preambul - História Mútua Escolar Blanquerna

 

Quan els pobles es veuen atacats o sotmesos, responen amb més o menys bel·licositat segons el seu tarannà i les circumstàncies; des de sempre en tenim exemples constantment. Si són vençuts, solen perdre llurs governs i riqueses, però el que ningú pot tolerar, per dignitat pròpia, és que a més a més se'ls vulgui anorrear la personalitat, començant per prohibir o posar traves a la parla materna dins el seu país.

Catalunya és dels més pactistes, però ja fa 300 anys, a rel de la desfeta de 1714, els seus senyals d’identitat han estat dificultats o perseguits. Pel que fa a la llengua catalana, hi ha hagut gairebé sempre una especial insistència en voler-la canviar radicalment pel castellà i, en no aconseguir-ho del tot, s’ha procurat almenys destruir-la fent l’ensenyament escolar en castellà, amb la qual cosa, aquelles generacions així educades, en voler parlar català, sense ésser-ne ben bé conscients ho fan en castellà mal traduït.

Durant el període de 1923 a 1930 en que el general Primo de Rivera imposà la seva dictadura, els esmentats fets es van agreujar. Tots els centres catalanistes o catalanitzants varen ser tancats i el professorat de les Escoles de la Universitat Industrial va començar a témer per la seguretat dels càrrecs i per la vida de les respectives institucions. Els polítics de nomenament dictatorial que regien les nostres corporacions populars tenien a les seves mans el futur dels professors, a causa del procediment implantat de nomenaments temporals renovables. El general Losada a mesura que les corporacions eren substituïdes anava ocupant totes les presidències. La de la Mancomunitat va ser atribuïda molt aviat al dirigent de la "Unión Monàrquica Nacional", senyor Alfons Sala.

El 9 d’abril de 1924, Darius Rumeu i Freixa, Baró de Viver, que era alcalde de Barcelona, diputat provincial de la Dictadura, membre del Consell de la Mancomunitat que presidia Alfons Sala, presentà un dictamen en què proposava la supressió del Laboratori de Psicologia Experimental aprovat pel Consell Permanent de la Mancomunitat el 8-3-1922 amb les bases dades per l’Institut d’Estudis Catalans. En el dictamen, editat pel diari "La Publicitat" del 12 d’abril, el Baró de Viver criticava d’una manera grollera i vulgar l’obra pedagògica que realitzava la Mancomunitat i maltractava un dels seus professors, el senyor Georges Dwelshauvers (Degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Brussel·les des de 1906 a 1909) que havia estat agregat al Seminari de Filosofia i Psicologia de la Mancomunitat de Catalunya, fundat el 1918 per l'Institut d'Estudis Catalans, essent-ne director Eugeni d'Ors. Aquest organisme, però, a causa d'una topada d'Ors amb les autoritats va ser dissolt, i, només a instàncies de l'Institut d'Estudis Catalans, es va mantenir el Laboratori de Psicologia Experimental, nomenant-ne director a Georges Dwelshauvers, i ajudant a la seva esposa.

Quan el professor Dwelshauvers fou escomès pel Baró de Viver, tots els mestres i professors de l' Escola Graduada de la Mancomunitat , sense faltar-ni cap, van signar un document d'adhesió a M. Dwelshauvers (document que va motivar una destitució massiva de professors i funcionaris, entre els que hi figuraven tots els de l’Escola Graduada).

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent