HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

Legalització de l'escola
i
construcció d'un nou edifici

 

En la mateixa reunió que el grup de pares convocat oferiren una solució per acabar el curs 1923-1924, redactaren un document que tots ells signaren, on es comprometien a comprar bons d’una futura mútua escolar per les quantitats que es fixessin i concretant el termini de l’aportació. Aquest document es féu arribar a la resta de pares. En pocs dies es recolliren 39 signatures, 28 de les quals es comprometien a aportar 1.500 ptes i els altres signants quotes de 500 ptes a 1.000 ptes.

Vingué el moment de donar nom a aquesta futura mútua i, per suggeriment d’un pare, s’escollí el de BLANQUERNA, nom del protagonista d’una obra de Ramon Llull que exposa un pla d’educació. (Casualment aquest nom tenia l’avantatge, en temps de la Dictadura, que tant es llegia en català com en castellà).

Acta de la Primera reunió de Junta Directiva de Blanquerna, celebrada el vuit de setembre de 1924, sota la presidència de Joan Garriga i Masó. Document pel que, en evitació de problemes i per imperatius legals, es nomenaren oficialment Directors d'escola a Salvi Figarola i Flora Martínez

Disposaven de l’estiu, per fer realitat l’obertura del nou local i tota l’organització que comporta una empresa com aquesta. Alexandre Galí i una comissió de pares s’hi van bolcar . A l’octubre del 1924 s’obria l’escola de la Mútua Escolar Blanquerna en un xalet del carrer de Provença 281, amb 154 alumnes. La Mútua era la propietària de l’Escola i la responsable del funcionament econòmic. Per unanimitat la direcció pedagògica es confià a Alexandre Galí i coll amb plena autonomia i autoritat, sota la denominació d’Assessor Pedagògic.

La condició de mutualista l’adquirien els pares o responsables dels alumnes al moment de realitzar la inscripció i la quota mínima era de 250 ptes. Un plantejament com aquest no es pot aguantar econòmicament si no compta amb una base important d’alumnes, cosa que l’Escola obtingué ja des del primer moment i es refermà amb la seva rapidíssima crescuda. Això obligà a llogar diversos locals dispersos, encara que relativament propers entre ells. Aquesta dispersió dificultava la unitat de l’Escola alhora que n’encaria el funcionament. Es convingué en comprar un terreny i construir un edifici, ja que era impossible trobar-ne un de construït que tingués prou capacitat. El nou edifici s’estrenà el 1933, a la Via Augusta, 140.

S’havia salvat doncs, la línia pedagògica i l’esperit de l’Escola Graduada de la Mancomunitat i el seu professorat. Línia que hem apuntat en parlar dels camins que seguia el moviment de la renovació pedagògica a Catalunya i moviment que també es donava a la resta d’Europa.

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent