HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna

 

Pel que fa al funcionament pedagògic de l'Escola Blanquerna, deixem parlar Alexandre Galí:

"El funcionament pedagògic de l'Escola Blanquerna fou des dels primers moments perfectament definit sense dubtes, sense vacil·lacions, i en la seva trajectòria general no es mogué mai de les línies en què nosaltres fonamentàrem la vida total de la institució.

Coneixíem bastant a fons els assaigs d'Escola Nova realitzats aquí i en d'altres països, tant per la lectura i l'estudi com pel contacte directe amb pedagogs estrangers i, per una estada a Suïssa, en l'ambient de l'Institut J. J. Rousseau, Santa Seu aleshores de la pedagogia nova. Havíem tingut, doncs, ocasió de madurar les nostres idees i fins de posar-les a prova en el llarg judici contradictori d'una meditació mai interrompuda sobre realitats intensament viscudes.

En el terreny de l’educació el que realment ens preocupava era l’escola viva. Com se la pot posar en contacte amb la realitat vivent dels homes per salvar-la de la rutina, el formulisme l’estantís i rescalfat”…. "L’alta moral de l’escola va ser, procurar que tot fos objecte de vivència, d’experiència, pensant en la futura vinculació del noi al seu medi, no d’una manera passiva sinó com a membre actiu i instrument de renovació en el pla humà més generós possible”.

Tot era presidit sota el citat punt de mira de l’escola viva. Les matèries d’ensenyament, les festes, les sortides, les excursions, les sessions setmanals després d’acabar les classes, (ofertes per un conferenciant o un concertista, i també mensualment efectuades pels mateixos alumnes que realitzaven davant dels companys i presidits pel Sr. Galí, breus exposicions sobre notícies publicades als diaris durant aquell mes). Blanquerna era l’escola de la naturalitat, de la vida, de la disciplina com a resultat de l’interès del treball que es proposava, del respecte al pensament dels altres i el dret de mantenir el propi. Es donava confiança a l’alumne i es fomentava la llibertat i la responsabilitat; en definitiva, la democràcia.

Pel que fa a la formació que es donava a l’escola, hi prenia un paper important l’educació religiosa. Es remarcava el fonamental i no s’entrava mai en casuístiques. L’assistència als actes de culte en cap moment fou una imposició, sinó que sempre era voluntària. La Missa diària, la celebrava Mn. Anglès i, en general, hi assistien molt pocs alumnes. A la del dissabte n’hi assistien molts, s’hi cantava al començament i al final unes antífones o uns fragments de salm gregorians, i durant la Missa, unes cançons populars o tretes d’antics manuscrits, de gran qualitat. Quan Mn. Anglès es revestia, deia el nom i explicava el simbolisme de cadascun dels ornaments amb què ho feia. La Missa es celebrava de cara al poble, dialogada en llatí, però alguns, d’entre els assistents, llegien la traducció al català de l'ordinari, de l'epístola i de l'evangeli. La forma com es verificava l’avaluació del treball escolar dels alumnes era mitjançant el mètode d’Alexandre Galí: "La mesura objectiva del treball escolar", (quina obra ha estat reeditada, i es confirma encara ara com a completament vàlida).

Tots el ex-alumnes recordem les proves que realitzàvem a primària. Eren una forma de constatar si l’alumne avançava, i també de descobrir les falles que podia tenir l’ensenyament d’una disciplina determinada. Si en un grau molts alumnes donaven, en alguna matèria, uns resultats insuficients, calia revisar la manera d’impartir-la. L’avaluació així concebuda, en cap moment fa la funció d’una nota sinó que la seva valoració indica si l’alumne ha obtingut el nivell adequat a la seva edat (es valora en mesos). Aquestes proves es proposaven en començar el curs, a mitjan curs i al final.

Si passem a considerar els ensenyaments concrets, com pot ser la geografia, o les lliçons de coses, es pot intuir com es pot fer per dur a terme el citat "procurar que tot fos objecte de vivència, d’experiència”, però costa més quan ens referim a aquells ensenyaments que a primària són els fonamentals: aprendre a llegir , a escriure i a comptar. A l’Escola no eren considerats com disciplines deslligades del món de l’infant, sinó que precisament s’impartien, ”no deixant mai enrera pel llegir, escriure i comptar, la vida real, autèntica, en la seva màxima plenitud, sinó integrar-la en aquestes aptituds perquè esdevinguin veritablement els instruments indispensables per a realitzar-la amb les màxima eficàcia”

"Es sol dir correntment: les coses, les realitats, abans dels mots; jo diria, pensant en les característiques de les edats elementals: les coses i les realitats junt amb els mots” (A. Galí, Escrits pedagògics).

¿Vol dir tot això que l’Escola era perfecta, que no tenia falles i aconseguia tot allò que es proposava? Evidentment que no. Era una tasca realitzada per homes i dones, i com a tals, arrossegant les seves mancances i els seus errors, així com també les seves qualitats i els seus encerts. El que si creiem que es pot dir, amb tota justícia, és que el balanç global de la tasca realitzada per l’Escola Blanquerna va ser, objectivament, molt positiu.

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent