HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari
 

1984-1993 Etapa final de la Mútua (2n període)

 

L’escola Blanquerna tingué una vida molt curta: de 1924 a 1939; i la Mútua Escolar Blanquerna, pràcticament també. Perquè, com veurem de seguida, des del 9 de març de 1939 en que va ser inhabilitada "provisionalment" (i expedientats els seus directius) en espera d'una resolució administrativa definitiva que havia de dictar-se, i que no es va produir mai, ni abans ni després del decret d'expropiació de l'escola el 27 de novembre de 1953 (que es va fer efectiu en plena indefensió de Blanquerna) fins el 10 d'abril de 1984 en que (ja mort el general Franco) els mutualistes que encara quedaven vius aconseguiren rehabilitar-la, l'única tasca que pogué dur a terme, va ser interposar recursos contra l'expropiació que tingueren com a resultat el "silenci administratiu" i, finalment, el 5 de febrer de 1993, la desestimació definitiva.

El "Ministerio de Educación Nacional" de la dictadura de Franco el març de 1939 instruí un expedient administratiu contra la Mútua Escolar Blanquerna, ocupà i tancà el seu centre a més de requisar tots el seus medis econòmics i pertinences. Allí, en aquells locals, el 27 de novembre de 1953, instal·laren l’Institut Nacional de Segon Ensenyament "Menéndez Pelayo" i encara hi és ara. El Ministerio sense haver trobat motiu per aplicar cap sanció a la Mútua, en lloc de tancar i resoldre la instrucció del citat expedient, decidí acabar amb la Mútua Escolar Blanquerna com entitat docent, i dictà expedient d’expropiació. Quan fou possible, després de restaurada la democràcia, els representants que quedaven de la Mútua la reivindicaren, i després de rehabilitar-la jurídicament, iniciaren un plet per recuperar els bens expropiats però, per més que es va lluitar, el plet fou injustament i definitiva perdut. En paraules de Jordi Planells i Queraltó (un dels advocats que intervingueren en el cas, i de Maria Cirici i Pellicer (una ex-alumna de l’escola) va ser un “botí de guerra” que, com altres coses (per exemple, bona part dels arxius privats i públics de Catalunya), no s’han pogut recuperar.

Document liquidatiu de la Mútua Escolar Blanquerna

El 22 d'abril de 1993, en Assemblea General Extraordinària, els mutualistes acordaren dissoldre la Mútua i nomenaren una comissió liquidadora que formada per Ricard Gaju, Montserrat Tortras i presidida per Jordi Garriga, es va ocupar de les formalitats administratives finals, trametent a l'Associació Blanquerna el romanent de 880.000.- pessetes perquè (tal com preveien els estatuts) els donessin utilitat en una obra cultural i sempre d'acord amb l'esperit de Blanquerna. Cinc dies després, es publicava en el diari "AVUI" l'article:"Mort Jurídica de Blanquerna", (que podeu veure en aquesta mateixa "Web").

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent