HISTÒRIA DE LA MÚTUA
ESCOLAR BLANQUERNA
 
Portada
Presentació
Index
Historia de la Mútua
  Preambul
  Naixement de l'Escola Blanquerna
  Legalització Escola i nou edifici
  Filosofia de l'ensenyament a Blanquerna
  Període 1936-1939
  Etapa final de la Mútua
   
Opinions sobre Blanquerna
  Article de Romà Mas i Calvet
  Article Jordi Bonet i Armengol
  Article d'Antoni M Badia i Margarit
  Memòries de Josep Carner (Mestre de Blanquerna)
  Mort jurídica de Blanquerna (Jordi Garriga i Puig)
   
  Poesia d'Alexandre Galí
  Escrits d'Alexandre Galí
  Breu biografia d'Alexandre Galí
 
  Cançons
Glosari

 

Article de Romà Mas i Calvet

 

El nom Blanquerna i la Mare de Déu


Romà Mas i Calvet
Autor de l'article

Agustí Valls i Cascante (de la "Banca Fills de Magí Valls"), pare d'Agustí Valls i Solà (alumne de la Mútua Escolar Blanquerna), era gran admirador de la literatura de Raimon Llull, per la qual cosa, va suggerir el nom de l'Escola basant-se en el títol d'una novel•la d'aquest autor.

Ell coneixia la novel•la de Llull: "Llibre d'Evast e Blaquerna", però el que no sabia és que el mot "Blanquerna" no se l'avia inventat Llull, si no que tenia l'origen en el de la imatge d'una "Mare de Déu" que hi havia a l'església del barri de Constantinoble anomenat "Blachernae", i que podem veure escrit com a Blaquernai, Vlacherna, Blacherna, Blachernes, Blancherna, o Blanquerna (segons la llengua i l'època en que s'escrigui). Per esdeveniments de la història, a la banda llatina d'Europa, hi va passar pràcticament a través de Grècia; i d'aquí el nom de la Mare de Déu: "Theotokos Blachernitissa" (Mare de Déu de Blanquerna). Aquest és el veritable origen del nom que en l'època dictatorial del General Primo de Rivera, tenia la virtut d'escriure's de la mateixa manera en català que en castellà.

El barri de les "Blachernes" (sembla ser que també se'n havia dit així), es trobava entre el sisè i setè pujol de Constantinoble. Malgrat que la etimologia de la paraula no sigui clara, segons diu Antonio Bravo (Catedràtic de filologia grega i especialitzat en història bizantina), el professor de la Universitat de Colònia, Peter Schreiner, en la seva obra traduïda a l'italià, "Constantinopoli. Metropoli dai mille volti" (Roma, 2009), escriu que "Blachernai" (nom d'origen incert), potser estigui relacionat amb la paraula grega "blachna", que significa falguera; el qual plural, li va bé a un camp de terreny amb massiva presència d'aquestes plantes. Estratègicament situat entre la "Banya d'Or" del mar de Màrmera; que és un punt on s'uneixen Europa i Àsia.


Constantinoble (avui dia "Turquia"), és a prop de la falla geològica d'Anatòlia del nord, que, encara activa, ha estat responsable de devastadors terratrèmols al llarg de la història de la ciutat. Al voltant de l'any 1.300, se'n produí un que va causar la destrucció de la major part dels edificis de Constantinoble.

Cal recordar que Constantí 1r el Gran, va ser l'emperador que fundà la ciutat l'11 d'agost de 330. Però que amb posterioritat, va ser reconstruïda i organitzada de manera semblant a Roma, amb catorze regions, fòrum, capitoli i senat; i igual que la capital itàlica, tenia set pujols.

Les primeres muralles de la ciutat que va ordenar construir Constantí, daten del segle IV, i el Barri de Blachernes quedava extramurs d'elles. Posteriorment l'emperador Teodosi II va aixecar la segona muralla per protegir l'església de La nostra Senyora de Blaquerna. L'església es va edificar al costat del Palau de Blaquerna, que estava comunicat amb l'església per un pòrtic. L'església era prop de la porta de Blaquernas oberta a la muralla d’Heracli, i molt propera al mar. Emparada per dues torrasses de 9 metres d'altura, que formaven part de la muralla, estaven defensades amb ballesters i màquines de llançar pedres (catapultes).

Des de l'any 1930, Constantinoble va ser rebatejada com "Istanbul", mitjançant la Llei Turca de Servei Postal (“Eis Ten Polin”).

En el Concili Ecumènic d'Efes, l'any 431, es va declarar dogmàticament i solemne, que María de Galilea (la Verge Maria), és veritablement la Mare de Déu (en grec: "Teotokos"), i aquest insuperable títol, va donar lloc a que, a tot el Món fos venerada la imatge de la "Panagia" o "Santíssima Mare de Déu".

Així entre els anys 450 i 457, l'emperadriu Pulquèria (Santa), i el seu espòs l'emperador Marcià, van fer construir als afores de Constantinoble, en el si del barri anomenat "Blachernes" i concretament en el lloc de la "Font Sagrada" ("Hagiasma"), una església per guardar el "Sant Vestit" i el "Sant Vel" de la Mare de Déu. L'església va rebre el nom de "Nostra Senyora de les Blachernes", que posteriorment va esdevenir advocació mariana a tot l'orient cristià.

El monestir i l'església de la Mare de Déu de Blanquerna, en el decurs dels temps, han estat destruïts i refets per diversos motius, però actualment i en el mateix lloc, els podem veure així com la suposada Font Santa, o "Agiasma".


FONT SANTA ("AGIASMA")

THEOTOKOS BLANCHERNITISSA

 
   
Pàgina anterior Pàgina següent